Jo vull compartir una experiència sobre l’esport ja que en aquesta escola es treballa per tal de que tota persona discapacitada física tingui oportunitat de fer esport.
L’escola AFA (Activitat Física Adaptada) és una entitat privada sense ànim de lucre. És un projecte de la Unió Esportiva dirigit a persones amb alguna discapacitat física amb la finalitat d’animar als nens i nenes a practicar alguna activitat física adaptada.
Es treballa la coordinació, les activitats dirigides, els jocs, la iniciació d’esports, la diversió, etc i així, millorar la tècnica dels esports habituals, diferenciar les normes de esport convencional al esport adaptat, aprendre els esports en totes les variants com la tècnica, tàctica i reglaments.
També s’intenta que amb el temps, aquestes persones tinguin la possibilitat de passar aquest esport a competició.
Els objectius principals d’aquest projecte són:
- Animar a les persones a realitzar activitat física adaptada - Sensibilitzar al món de la discapacitat - Distingir les diferents discapacitats i les possibilitats de mobilitat - Conèixer les dificultats i el esforç d’aquesta activitat - Reconèixer les limitacions segons la discapacitat - Valorar a totes aquestes persones
Conten amb la col•laboració de professionals amb experiència i amb hospitals i centres de rehabilitació.
¡Hola Patry! Pienso que las personas tienen que comprometerse en facilitar a aquellas personas con algún tipo de discapacidad aquello que uno puede encontrar en su vida diaria. El deporte es muy importante para la vida de una persona. Éste nos ayuda a desarrollarnos y a enfortalecernos tanto a nivel psíquico como físico. Decir que uno como ciudadano ha de ser responsable de trabajar no solo por sí mismo sino también por los otros. En otras palabras, que uno tiene que hacer para los demás, para aquellos que lo tengan más “crudo” para realizarse en su día a día, pudiendo ser una manera, el hecho de acercarse a conocerlas e interactuar y hacer con ellas acciones que les beneficien. Maria Aura
Hola Patri! Hem sembla molt interessant aquesta escola, ja que encara hi ha moltes persones que pensen que les persones amb diversitat funcional no poden realitzar segons quines activitats i que la cadira de rodes és l'únic mitjà que els permet cert tipus de moviment. L'activitat física és molt important per tothom, ja sigui per mantenir el cos en constant moviment, per mantenir un pes saludable, com per exercitar els músculs, aprimar o simplement per portar una millor qualitat de vida. Amb aquest antecedent, queda clar que a més de la rehabilitació, l'activitat física en persones amb alguna discapacitat física és clau per guanyar autonomia i independència, ja que és fonamental per a la vida de qualsevol persona. L'esport té beneficis indiscutibles per a la salut de qualsevol persona. No obstant això, en el cas de les persones amb diversitat funcional, aporta altres valors afegits com són la integració social, promou la independència, atorga seguretat, anima a superar limitacions i desenvolupa valors.
L’experiència d’acció comunitària que vull compartir amb totes vosaltres és el projecte d’autogestió veïnal del solar urbà de les Germanetes, situat al barri de l’esquerra de l’eixample, més concretament en la confluència dels carrers Comte Borrell i Consell de Cent.
Durant anys de solitud en el solar, desaprofitament i propostes inexistents de construcció per part de l’Ajuntament, l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample i l’Assemblea de Sant Antoni decideix implicar-se en la recuperació d’espais per a l’autogestió. Desprès de molta feina, una lluita continua i sobretot, el suport dels veïns i les veïnes, s’aconsegueix que l’ajuntament cedeixi una part del solar per a l’autogestió veïnal.
A partir d’aquí, s’engega el projecte i s’anomena “Espai Germanetes”.
El projecte comunitari neix per la manca d’equipaments públics i espais oberts al veïnatge, en els quals s’hi puguin dur a terme activitats d’oci de caire no consumista. Espais on es fomenti la socialització i les relacions entre persones que comparteixen un mateix entorn. Per tant, es veuen amb la necessitat d’obrir un espai independent i lliure, en el qual s’hi potenciïn processos de ciutadania activa i siguin els mateixos veïns que gestionin l’espai a través de processos participatius i creatius. Cal generar espais d’associació i intercanvi.
Un dels seus objectius és generar riquesa entre veïns i crear xarxa per tal de conviure en col•lectiu i no de manera individualista. És per això que es vol posar valor a l’aspecte humà per sobre l’aspecte econòmic, excloent la dinàmica consumista que per desgràcia predomina en la nostra societat. El fet de crear un espai verd en mig de l’eixample promou la sensibilització cap el medi ambient i genera consciència ecològica davant del model de ciutat que tenim.
L’espai està a disposició de tothom que vulgui gaudir de les instal•lacions, sigui d’on sigui. Per tothom que vulgui i desitgi aquest nou espai el qual es fonamenta de la participació, i amb això el diàleg social i la trobada.
Està obert tots el dies de la setmana i les activitats que s’hi fan són de caire cultural, social o esportiu, i òbviament sense ànim de lucre. Aquestes són d’intercanvi, és a dir les persones que les dinamitzen ho fan de forma voluntària i aquells que les realitzen ho fan de manera gratuïta.
Hi ha un espai polivalent per al lleure cultural on es desenvolupen activitats com ara teatre, xerrades i debats, tallers i cursos, exposicions i les assembles de cada setmana.
Durant la setmana s’hi fan diferents activitats: Capoeira, Hortes obertes, Teles acrobàtiques, Taller de gestalt, Taller de dibuix, Parlem de ciència i Swing. I el cap de setmana, l’espai està actiu els dissabtes: El segon dissabte de cada mes hi ha el Mercat de Pagès i el segon i quart dissabte del mes hi ha Auques, laberints i jocs.
M'encanta la idea de que des de la gent, la lluita i la importància que se l'hi dona als espais públics del barri, es tirin endavant projectes com aquest. És admirable la gent que lluita per això. Per tal de que hi hagi llocs on tothom s'hi senti bé i a gust, per la transformació des de baix, on la gent del barri es pugui sentir cómode en els seus propis espais. La barietat d'activitats i tallers que s'hi fan, per els i les joves. El fet de que acullin a tothom qui estigui interessat, sense excoir a ningú.
Hola Judit! Aquest tipus de coses m’emocionen molt. Penso que és molt positiu que la gent es reuneixi per treure profit del seu entorn i del que aporta el fet de relacionar-se amb els que convius. Un espai així, repercuteix d’una forma molt bona no només a les persones que el formen sinó aquelles que el visiten. Una realitat com aquesta, ofereix a les persones la capacitat de créixer amb les seves accions. Avui en dia, penso que és necessari, com tu també deies Judit sobre el consumisme de la nostra societat, el vincle humà, que es promogui la vida, el respecte i la productivitat de l’entorn el qual un esta. Agafem-ho d’exemple i fem de la nostra realitat, una realitat més pròxima i compartida. Maria Aura
Jo vull exposar-vos un centre cultural, que no parla d'exclusió social, ni de deixar el barri en millor estat, ni de reduïr delinqüència, tot al contrari, ja que parlo del barri de Sarrià- Sant Gervasi, on el conflicte es invers, es un barri on no hi ha problemes econòmics, però una mica de falta de germanó. On queda tot allò de conèixer el veï, de fer-se favors, de fer vida de barri, de plantejar-se tot allò que es vol i que no es vol...? El Centre Cultural Casa Orlandai és un equipament de titularitat municipal gestionat per l’Associació Cultural Casa Orlandai, segons la fórmula de la gestió cívica. Com a centre cultural del barri de Sarrià, està obert a la participació de totes les persones i entitats que se sentin identificades amb els seus objectius. Els eixos que identifiquen el projecte Casa Orlandai són: ”Art, convivència i transformació social”
Entre els anys 1956 i 1974, l’edifici acull l’Escola Talitha, un centre educatiu que neix fora del sistema educatiu oficial i que recuperà i rellançà, dins del possible, la renovació pedagògica catalana dels anys trenta. A partir de 1974 i fins a l’any 2003, el centre va prendre el nom d'Escola Orlandai, amb un projecte educatiu obert al barri i amb vocació d'escola pública. Al cap de trenta anys, l'Escola Orlandai es va traslladar i l'edifici es quedà buit i hi vàren fer una plataforma cívica del barri on els responsables polítics i tècnics del Districte Sarrià-Sant Gervasi van començar a treballar per donar-li un nou ús.
Explico això, perquè amb la història, es pot veure que és una entitat molt vinculada al barri, que neix per l'interés dels propis sarrianencs, és gestionada per socis i sòcies i per persones voluntàries interessades a promoure activitats socioculturals al barri.
Quan es parla del barri de Sarrià, es relaciona directament amb la renda per càpita molt alta, on hi viuen moltes persones amb un alt nivell econòmic. És cert que les botigues, els bars, els restaurants, són cars. Però per altra banda, s'ha estigmatitzat molt el concepte de que és un barri ''pijo'', potser per fora pot semblar que en aquest no hi hagi germanó, o gent interessada amb fer canvis positius al barri. Les estructures, organitzacions com la casa orlandai han ajudat a crear un vincle entre les famílies d'aquest barri, ja que és vol que la Casa Orlandai sigui un espai que respongui a les necessitats culturals del barri, que fomenti la innovació, l'art i la transformació social des de la convivència, el respecte i la llibertat. Les idees referents a la construcció d'una societat democràtica més justa, des de tots els punts de vista.
Casa Orlandai ofereix diversos serveis públics al barri i al districte Sarrià – Sant Gervasi: Punt d’informació de Sarrià-Sant Gervasi (taulell d’informació del vestíbul) , Taula oberta d'informàtica, connexió wi-fi, aules per estudiar, allotgament de centres (actualment el Movi, un esplai de Sarrià de tota la vida, que es va quedar sense local al barri, que utilitza les sales de l'Orlandai.) la cessió d'espais (com per exemple el dia 8 de març, vàren fer un taller de teatre fent commemoració al dia de la dona treballadora, fan classes de dança lliure, cursos de flors de bach, estàn començant un projecte per tal d'ajuntar a totes les entitats del barri que treballen per jovent (esplai, cau i PACCS). Fan petites obres de teatre de caire social obertes a tots els públics...) el lloguer de materials. el Cafè Orlandai, la Ràdio Sarrà, El Banc del Temps de Sarrià- Sant Gervasi, Seu del Taller d'història de Sarrià.
Hola, m'ha cridat l'atenció aquesta casa ja que com tu dius, Sarrià-Sant Gervasi és un barri que està categoritzat com a “pijo”, amb una alta renta econòmica. Tot i així, mai hagués pensat que els veïns no tinguessin vincles ni relació, sembla tot lo contrari, que hi hagi una bona convivència. Cal remarcar que els estereotips sempre estan presents.
Penso que és una bona idea per realitzar diferents tipus d’activitats conjuntes amb els veïns ja que desprès de ser abandonada, gràcies a la iniciativa de socis i voluntariats s’ha realitzat la casa Orlandai , d’aquesta manera el veïnatge pot fer pinya per tenir una millor convivència entre tots.
Estem acostumats a impulsar projectes destinats en llocs on les problemàtiques socials són obvies però també cal fer una mirada més amplia i veure que barris amb un alt poder econòmic també tenen certes mancances. Com comentava la Mariona i la Patri més amunt, els estereotips són presents i són els que ens porten pel camí, per això cal aturar-se i desfer-se d’aquests per a poder actuar de la millor manera. I la Casa Orlandai és un clar exemple d’això.
Gairebé ningú creu que el barri de Sarrià pugui tenir jovent participatiu, col•lectius reivindicatius o ve un teixit social potent, i això és degut a la desconeixença i a la ignorància de molt gent. Cap barri és per excel•lència el millor barri, ja que hi ha d’haver un equilibri entre allò material (els diners i recursos) i allò personal (les relacions i la participació). Aquest equilibri és difícil d’aconseguir, però, sabent que Sarrià té una part coberta cal incidir en l’altra i això és el que promou la Casa Orlandai.
Per tant, valoro positivament aquests projectes i sóc partidària de que siguin els propis veïns els que, d’aquest espai, creïn tot el que els farà ser millors a nivell personal.
Per últim remarcar que la importància d’un projecte per qualsevol barri, en aquest cas per Sarrià, és la xarxa que es crea entre entitats del mateix i entre persones, ja que això enriqueix el projecte i el fa més potent.
Bona tarda!! M'agradaria compartir amb vosaltres un projecte que m'estimo molt, és el Casal del Jaire. El Casal del Jaire és un centre d'esplai situat a La Torreta, un barri de La Roca del Vallès.
Perquè a La Torreta? La Torreta és un barri urbà amb un fort creixement als anys 60 i 80 del segle XX com a continuïtat urbanística de Granollers amb qui manté relacions funcionals però no d’identitat. La població prové en gran mesura de la migració espanyola dels anys 60 i 70. El barri està bastant abandonat per l'ajuntament i les opcions d'oci són escasses, les instal·lacions per duur a terme activitats són gairebé inexistents, comptant amb un camp de futbol i un centre cultural que cau a trossos, i els nens es passen les tardes o als dos únics parcs que hi ha, o a casa mirant la tele. Tot això ho hem viscut molts fills i filles del barri com jo, que s'han fet grans i han anat veient com es perdien milions d'oportunitats per treure suc al barri. Fa quatre anys, un grup d'amics i amigues, farts de viure en aquesta situació, vam decidir que s'havia de fer alguna cosa pel barri, ja que si no ho fèiem nosaltres, la gent del barri, ningú se'n preocuparia, i així es va iniciar aquest projecte, que ara és una realitat.
El Casal del Jaire està destinat a nens i nenes de 5 fins a 16 anys, i els seus objectius, entre altres són: treballar per aconseguir persones amb vocació de ser, més que de posseir, crítiques, reflexives, dinamitzadores de la història, solidàries i arrelades a la seva comunitat immediata, una opció de societat amb unes estructures justes i democràtiques i una opció educativa que dugui a terme una pedagogia global, alliberadora i activa.
Els monitors del Casal oferim una alternativa d'oci, on els nens puguin créixer en tots els objectius esmentats anteriorment, i que més tard ells mateixos es converteixin en monitors i puguin seguir treballant aquests objectius amb noves generacions, generant així un empoderament dels joves del barri. Al Jaire fem activitats tant pels nens del casal, com per la comunitat, i intentem que els infants participin d'altres activitats que es facin, aixi alimentem una bona relació amb el barri. Les activitats que nosaltres fem pel barri, entre d'altres, són gimcanes obertes per la gent del barri, tallers pel Nadal, i molts projectes més que estem cuinant encara.
El Jaire està subvencionat per l'ajuntament de La Roca del Vallès i pel MCECC, a part cada nen paga una matricula per apuntar-se tot el curs. Les matricules dels nens són 60€ tot el curs, més o menys, depenent del curs, però no varia gaire. El preu es el resultat d'intentar adaptar-nos als temps que estem vivint actualment, al nivell econòmic de les famílies de La Torreta, però sempre pot variar, ja que tot i aixi ens trobem amb moltes famílies amb dificultats econòmiques que no poden pagar-ho, i sempre intentem facilitar les coses, donat que el que ens interessa es que els nens puguin participar d'aquest projecte.
El Jaire està obert els dissabtes de 17:00h a 19:00h, pels nens que vulguin participar, durant el curs, i a l'agost fem campaments 10 dies a la muntanya perquè els nens agafin aquesta estima per la naturalesa i respirin aire fresc i vida envoltats d'uns paisatges meravellosos, que després de tot un any mirant la televisió o jugant a l'ordinador o a la “Play”, els fa sentir més que lliures.
La gent que treballem per aquest projecte som joves del barri o de ciutats i pobles propers, que volem un canvi cap a millor de l'ambient de La Torreta, i treballem de manera totalment voluntària.
L’educació en lleure em toca molt d’aprop, ja que formo part d’un Agrupament Escolta i el que explica la Núria em sembla més que genial. És bonic veure com un projecte poc a poc va creixent i va prenent forma, i més encara quan un mateix ha sigut qui l’ha impulsat.
Ser conscient que hi ha necessitats per cobrir en un barri és la clau per poder veure què cal fer i de quina manera. A vegades molts projectes venen dissenyats des de fora i no hi ha res millor que la mateixa gent que viu i conviu al barri decideixi moure’s i crear un espai per a infants i joves.
Núria us animo a seguir endavant, a fer créixer el Casal del Jaire i a creure en projectes com aquest!
M'encanta l'emfasi que l'hi poses al projecte de Casal el Jaire. Es veu reflectada la il·lusió que hi tens posada en tot aquest. M'ha agradat el fet de que els i les joves del barri us hagueu movilitzat per poder treure ''més suc'' del barri. I més el''com'' heu decidit fer-ho, a través de l'educació en lleure. Viure les experiències d'una realitat diferent a la que ens envolta. Fer activitats per treure el sentit crític,per plantejar-se les coses, per deixar enrere l'individualisme, per pensar més enllà, per ser creatius, per buscar allò que els pot agradar...
Ho trobo molt i molt encertat! Moltes felicitats per aquest projecte tan bonic!
L’associació Sarau va néixer a Barcelona l’any 2009, sense ànim de lucre, en mans de professionals coneixedors de la salut mental i de la discapacitat amb la idea de promoure la inclusió participativa i realitzar una sèrie d’activitats que promoguin el valor de les diferències i la qual està formada per un equip de psicoterapeutes, integradors i educadors socials i voluntaris, els quals treballen i intervenen conjuntament.
Aquests professionals no estaven convençuts que els serveis de les entitats relacionades amb la salut mental i la discapacitat satisfessin les necessitats reals dels seus usuaris i va ser gràcies al testimoni d’alguns d’aquests, els quals relataven que es sentien limitats a l’hora de participar en espais de la seva vida, que decidissin actuar i treballessin amb la voluntat de mostrar el perill d’una forta institucionalització i d’abordar aquest tema tan sols amb la basant medica, amb la mirada posada a aconseguir el reconeixement d’aquestes persones defenent i potenciant la seva autonomia. Ells pensen que es pot assolir un cop s’accepti la diversitat i que la comunitat reconegui les particularitats de cada uns dels seus individus. Així doncs, Sarau promou l’oci com el mecanisme que facilitarà a aquests arribar a desenvolupar una participació satisfactòria per a ells en les seves vides. Definint aquest oci amb elements clau com la lliure decisió i elecció de formar-hi part i que tingui en compte la diversitat i els interessos, ambicions, dels usuaris. Aquesta associació en les seves activitats d’oci deixa la porta oberta a que els participants siguin els protagonistes, a que escollessin què voldran fer, quan ho voldran fer i amb qui ho voldran fer. Altrament, confien en el poder de la diversió, la qual pensen que permet a les persones sentir-se còmodes i obrir-se, provocant això, que s’interrelacionin i que es comencin a conèixer d’una manera natural i sense prejudicis, ja que la diversió no manté a les persones en guàrdia. Per tant, s’encarrega de oferir encontres on la gent pugui reunir-se i coneixes realment a través del contacte directe, fent que els preconceptes entre uns i els altres es transformin i on les persones amb diversitat funcional física, intel•lectual o mental deixin de ser estigmatitzades. El primer programa de Sarau va ser organitzar balls a discoteques, on com veiem el ball donava lloc a que sorgís la diversió. Penso, que la creació dels elements per que neixi la diversió es pot entendre com la seva metodologia d’intervenció. Amb el bon resultat d’aquest primer programa, van voler augmentar les activitats i així, anar aconseguint el seu ideal d’oferir un catàleg d’activitats que respongués a les diverses demandes del seus usuaris.
Un altre programa ha sigut l’anomena’t “Creatiu: Art i cultura lliure per a tothom”, dut a terme en centres cívics o espais oberts, que segueix la idea d’oci lliure com a dret i com a necessitat perquè les persones puguin desenvolupar-se i gaudir de la seva vida. En aquests projectes els dinamitzadors es centren en motivar els participants perquè creïn des d’ells, aconseguint una realització personal portadora d’una gran autoestima i autonomia a nivell individual, i perquè siguin ells els qui ofereixin l’espai per crear vincles, on compartir i poder créixer, entre ells. Altres desenvolupats més endavant són: “Viatger: Vacances amb autodetergestionomia”, “Benestar: Diversions saludables” i “Justícia sexual per a tothom”. Per acabar, dir que el seu objectiu és poder oferir trobades entre la gent on gaudeixin d’una activitat agradable per a ells i on la diversió sigui la que permet empoderar-los i ser més feliços, fent que els vincles interpersonals que es donin siguin la font que permeti cada vegada més que la societat sigui més inclusiva, on la veu de cada un pugui tenir el seu lloc per ser escoltada i apreciada. Vist que s’ha comprovat que aquestes persones tenint relacions personals s’afavoreix al seu desenvolupament interpersonal i intrapersonal.
Així dons, Dongue'm poder a les interreccions! Penso que som gràcies a la relació amb els altres i l'entorn que ens envolta.
Us deixo la pàgina web oficial: http://www.sarau.org/cms/index.php
Em sembla molt interessant l’Associació Sarau ja que al principi els mateixos professionals no creien en aquesta, sinó que va ser a partir d’uns testimonis quan es van posar “mans a l’obra”.
Penso que és una molt bona manera que els propis participants elegeixin l’activitat que volen fer, quan, on i amb qui. D’aquesta manera cada un pot obrir-se i mantenir relació i vincle amb altres persones i realitzar activitats d’oci que a ells els hi agradin, sense estar obligats.
Els diferents programes són molt bons per tal de que les persones es relacionin i hi hagi varia diversitat, a la vegada, creativitat i diversió entre altres persones.
Estic totalment d’acord amb l’última frase que has posat: Penso que som gràcies a la relació amb els altres i l'entorn que ens envolta.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEscola AFA
ResponderEliminarJo vull compartir una experiència sobre l’esport ja que en aquesta escola es treballa per tal de que tota persona discapacitada física tingui oportunitat de fer esport.
L’escola AFA (Activitat Física Adaptada) és una entitat privada sense ànim de lucre. És un projecte de la Unió Esportiva dirigit a persones amb alguna discapacitat física amb la finalitat d’animar als nens i nenes a practicar alguna activitat física adaptada.
Es treballa la coordinació, les activitats dirigides, els jocs, la iniciació d’esports, la diversió, etc i així, millorar la tècnica dels esports habituals, diferenciar les normes de esport convencional al esport adaptat, aprendre els esports en totes les variants com la tècnica, tàctica i reglaments.
També s’intenta que amb el temps, aquestes persones tinguin la possibilitat de passar aquest esport a competició.
Els objectius principals d’aquest projecte són:
- Animar a les persones a realitzar activitat física adaptada
- Sensibilitzar al món de la discapacitat
- Distingir les diferents discapacitats i les possibilitats de mobilitat
- Conèixer les dificultats i el esforç d’aquesta activitat
- Reconèixer les limitacions segons la discapacitat
- Valorar a totes aquestes persones
Conten amb la col•laboració de professionals amb experiència i amb hospitals i centres de rehabilitació.
Patricia Vila
¡Hola Patry! Pienso que las personas tienen que comprometerse en facilitar a aquellas personas con algún tipo de discapacidad aquello que uno puede encontrar en su vida diaria. El deporte es muy importante para la vida de una persona. Éste nos ayuda a desarrollarnos y a enfortalecernos tanto a nivel psíquico como físico. Decir que uno como ciudadano ha de ser responsable de trabajar no solo por sí mismo sino también por los otros. En otras palabras, que uno tiene que hacer para los demás, para aquellos que lo tengan más “crudo” para realizarse en su día a día, pudiendo ser una manera, el hecho de acercarse a conocerlas e interactuar y hacer con ellas acciones que les beneficien.
EliminarMaria Aura
Hola Patri! Hem sembla molt interessant aquesta escola, ja que encara hi ha moltes persones que pensen que les persones amb diversitat funcional no poden realitzar segons quines activitats i que la cadira de rodes és l'únic mitjà que els permet cert tipus de moviment.
ResponderEliminarL'activitat física és molt important per tothom, ja sigui per mantenir el cos en constant moviment, per mantenir un pes saludable, com per exercitar els músculs, aprimar o simplement per portar una millor qualitat de vida.
Amb aquest antecedent, queda clar que a més de la rehabilitació, l'activitat física en persones amb alguna discapacitat física és clau per guanyar autonomia i independència, ja que és fonamental per a la vida de qualsevol persona.
L'esport té beneficis indiscutibles per a la salut de qualsevol persona. No obstant això, en el cas de les persones amb diversitat funcional, aporta altres valors afegits com són la integració social, promou la independència, atorga seguretat, anima a superar limitacions i desenvolupa valors.
Espai Germanetes - Espai Comunitari d’Autogestió Veïnal
ResponderEliminarL’experiència d’acció comunitària que vull compartir amb totes vosaltres és el projecte d’autogestió veïnal del solar urbà de les Germanetes, situat al barri de l’esquerra de l’eixample, més concretament en la confluència dels carrers Comte Borrell i Consell de Cent.
Durant anys de solitud en el solar, desaprofitament i propostes inexistents de construcció per part de l’Ajuntament, l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample i l’Assemblea de Sant Antoni decideix implicar-se en la recuperació d’espais per a l’autogestió.
Desprès de molta feina, una lluita continua i sobretot, el suport dels veïns i les veïnes, s’aconsegueix que l’ajuntament cedeixi una part del solar per a l’autogestió veïnal.
A partir d’aquí, s’engega el projecte i s’anomena “Espai Germanetes”.
El projecte comunitari neix per la manca d’equipaments públics i espais oberts al veïnatge, en els quals s’hi puguin dur a terme activitats d’oci de caire no consumista. Espais on es fomenti la socialització i les relacions entre persones que comparteixen un mateix entorn.
Per tant, es veuen amb la necessitat d’obrir un espai independent i lliure, en el qual s’hi potenciïn processos de ciutadania activa i siguin els mateixos veïns que gestionin l’espai a través de processos participatius i creatius. Cal generar espais d’associació i intercanvi.
Un dels seus objectius és generar riquesa entre veïns i crear xarxa per tal de conviure en col•lectiu i no de manera individualista. És per això que es vol posar valor a l’aspecte humà per sobre l’aspecte econòmic, excloent la dinàmica consumista que per desgràcia predomina en la nostra societat. El fet de crear un espai verd en mig de l’eixample promou la sensibilització cap el medi ambient i genera consciència ecològica davant del model de ciutat que tenim.
L’espai està a disposició de tothom que vulgui gaudir de les instal•lacions, sigui d’on sigui. Per tothom que vulgui i desitgi aquest nou espai el qual es fonamenta de la participació, i amb això el diàleg social i la trobada.
Està obert tots el dies de la setmana i les activitats que s’hi fan són de caire cultural, social o esportiu, i òbviament sense ànim de lucre. Aquestes són d’intercanvi, és a dir les persones que les dinamitzen ho fan de forma voluntària i aquells que les realitzen ho fan de manera gratuïta.
Hi ha un espai polivalent per al lleure cultural on es desenvolupen activitats com ara teatre, xerrades i debats, tallers i cursos, exposicions i les assembles de cada setmana.
Durant la setmana s’hi fan diferents activitats: Capoeira, Hortes obertes, Teles acrobàtiques, Taller de gestalt, Taller de dibuix, Parlem de ciència i Swing. I el cap de setmana, l’espai està actiu els dissabtes: El segon dissabte de cada mes hi ha el Mercat de Pagès i el segon i quart dissabte del mes hi ha Auques, laberints i jocs.
Fem nostre l’espai públic fent barri!
M'ha cridat especial atenció aquest projecte.
EliminarM'encanta la idea de que des de la gent, la lluita i la importància que se l'hi dona als espais públics del barri, es tirin endavant projectes com aquest. És admirable la gent que lluita per això. Per tal de que hi hagi llocs on tothom s'hi senti bé i a gust, per la transformació des de baix, on la gent del barri es pugui sentir cómode en els seus propis espais. La barietat d'activitats i tallers que s'hi fan, per els i les joves.
El fet de que acullin a tothom qui estigui interessat, sense excoir a ningú.
Hola Judit! Aquest tipus de coses m’emocionen molt. Penso que és molt positiu que la gent es reuneixi per treure profit del seu entorn i del que aporta el fet de relacionar-se amb els que convius. Un espai així, repercuteix d’una forma molt bona no només a les persones que el formen sinó aquelles que el visiten. Una realitat com aquesta, ofereix a les persones la capacitat de créixer amb les seves accions. Avui en dia, penso que és necessari, com tu també deies Judit sobre el consumisme de la nostra societat, el vincle humà, que es promogui la vida, el respecte i la productivitat de l’entorn el qual un esta. Agafem-ho d’exemple i fem de la nostra realitat, una realitat més pròxima i compartida.
EliminarMaria Aura
Centre Cultural Casa Orlandai
ResponderEliminarJo vull exposar-vos un centre cultural, que no parla d'exclusió social, ni de deixar el barri en millor estat, ni de reduïr delinqüència, tot al contrari, ja que parlo del barri de Sarrià- Sant Gervasi, on el conflicte es invers, es un barri on no hi ha problemes econòmics, però una mica de falta de germanó. On queda tot allò de conèixer el veï, de fer-se favors, de fer vida de barri, de plantejar-se tot allò que es vol i que no es vol...?
El Centre Cultural Casa Orlandai és un equipament de titularitat municipal gestionat per l’Associació Cultural Casa Orlandai, segons la fórmula de la gestió cívica. Com a centre cultural del barri de Sarrià, està obert a la participació de totes les persones i entitats que se sentin identificades amb els seus objectius. Els eixos que identifiquen el projecte Casa Orlandai són: ”Art, convivència i transformació social”
Entre els anys 1956 i 1974, l’edifici acull l’Escola Talitha, un centre educatiu que neix fora del sistema educatiu oficial i que recuperà i rellançà, dins del possible, la renovació pedagògica catalana dels anys trenta.
A partir de 1974 i fins a l’any 2003, el centre va prendre el nom d'Escola Orlandai, amb un projecte educatiu obert al barri i amb vocació d'escola pública. Al cap de trenta anys, l'Escola Orlandai es va traslladar i l'edifici es quedà buit i hi vàren fer una plataforma cívica del barri on els responsables polítics i tècnics del Districte Sarrià-Sant Gervasi van començar a treballar per donar-li un nou ús.
Explico això, perquè amb la història, es pot veure que és una entitat molt vinculada al barri, que neix per l'interés dels propis sarrianencs, és gestionada per socis i sòcies i per persones voluntàries interessades a promoure activitats socioculturals al barri.
Quan es parla del barri de Sarrià, es relaciona directament amb la renda per càpita molt alta, on hi viuen moltes persones amb un alt nivell econòmic. És cert que les botigues, els bars, els restaurants, són cars. Però per altra banda, s'ha estigmatitzat molt el concepte de que és un barri ''pijo'', potser per fora pot semblar que en aquest no hi hagi germanó, o gent interessada amb fer canvis positius al barri. Les estructures, organitzacions com la casa orlandai han ajudat a crear un vincle entre les famílies d'aquest barri, ja que és vol que la Casa Orlandai sigui un espai que respongui a les necessitats culturals del barri, que fomenti la innovació, l'art i la transformació social des de la convivència, el respecte i la llibertat. Les idees referents a la construcció d'una societat democràtica més justa, des de tots els punts de vista.
Casa Orlandai ofereix diversos serveis públics al barri i al districte Sarrià – Sant Gervasi: Punt d’informació de Sarrià-Sant Gervasi (taulell d’informació del vestíbul) , Taula oberta d'informàtica, connexió wi-fi, aules per estudiar, allotgament de centres (actualment el Movi, un esplai de Sarrià de tota la vida, que es va quedar sense local al barri, que utilitza les sales de l'Orlandai.) la cessió d'espais (com per exemple el dia 8 de març, vàren fer un taller de teatre fent commemoració al dia de la dona treballadora, fan classes de dança lliure, cursos de flors de bach, estàn començant un projecte per tal d'ajuntar a totes les entitats del barri que treballen per jovent (esplai, cau i PACCS). Fan petites obres de teatre de caire social obertes a tots els públics...) el lloguer de materials. el Cafè Orlandai, la Ràdio Sarrà, El Banc del Temps de Sarrià- Sant Gervasi, Seu del Taller d'història de Sarrià.
Fem pinya amb el barri!
Maria Mases Ylla-Català
Hola,
Eliminarm'ha cridat l'atenció aquesta casa ja que com tu dius, Sarrià-Sant Gervasi és un barri que està categoritzat com a “pijo”, amb una alta renta econòmica. Tot i així, mai hagués pensat que els veïns no tinguessin vincles ni relació, sembla tot lo contrari, que hi hagi una bona convivència. Cal remarcar que els estereotips sempre estan presents.
Penso que és una bona idea per realitzar diferents tipus d’activitats conjuntes amb els veïns ja que desprès de ser abandonada, gràcies a la iniciativa de socis i voluntariats s’ha realitzat la casa Orlandai , d’aquesta manera el veïnatge pot fer pinya per tenir una millor convivència entre tots.
Patricia Vila
Estem acostumats a impulsar projectes destinats en llocs on les problemàtiques socials són obvies però també cal fer una mirada més amplia i veure que barris amb un alt poder econòmic també tenen certes mancances. Com comentava la Mariona i la Patri més amunt, els estereotips són presents i són els que ens porten pel camí, per això cal aturar-se i desfer-se d’aquests per a poder actuar de la millor manera. I la Casa Orlandai és un clar exemple d’això.
EliminarGairebé ningú creu que el barri de Sarrià pugui tenir jovent participatiu, col•lectius reivindicatius o ve un teixit social potent, i això és degut a la desconeixença i a la ignorància de molt gent.
Cap barri és per excel•lència el millor barri, ja que hi ha d’haver un equilibri entre allò material (els diners i recursos) i allò personal (les relacions i la participació). Aquest equilibri és difícil d’aconseguir, però, sabent que Sarrià té una part coberta cal incidir en l’altra i això és el que promou la Casa Orlandai.
Per tant, valoro positivament aquests projectes i sóc partidària de que siguin els propis veïns els que, d’aquest espai, creïn tot el que els farà ser millors a nivell personal.
Per últim remarcar que la importància d’un projecte per qualsevol barri, en aquest cas per Sarrià, és la xarxa que es crea entre entitats del mateix i entre persones, ja que això enriqueix el projecte i el fa més potent.
Judit Burniol
Bona tarda!!
ResponderEliminarM'agradaria compartir amb vosaltres un projecte que m'estimo molt, és el Casal del Jaire.
El Casal del Jaire és un centre d'esplai situat a La Torreta, un barri de La Roca del Vallès.
Perquè a La Torreta? La Torreta és un barri urbà amb un fort creixement als anys 60 i 80 del segle XX com a continuïtat urbanística de Granollers amb qui manté relacions funcionals però no d’identitat. La població prové en gran mesura de la migració espanyola dels anys 60 i 70.
El barri està bastant abandonat per l'ajuntament i les opcions d'oci són escasses, les instal·lacions per duur a terme activitats són gairebé inexistents, comptant amb un camp de futbol i un centre cultural que cau a trossos, i els nens es passen les tardes o als dos únics parcs que hi ha, o a casa mirant la tele.
Tot això ho hem viscut molts fills i filles del barri com jo, que s'han fet grans i han anat veient com es perdien milions d'oportunitats per treure suc al barri.
Fa quatre anys, un grup d'amics i amigues, farts de viure en aquesta situació, vam decidir que s'havia de fer alguna cosa pel barri, ja que si no ho fèiem nosaltres, la gent del barri, ningú se'n preocuparia, i així es va iniciar aquest projecte, que ara és una realitat.
El Casal del Jaire està destinat a nens i nenes de 5 fins a 16 anys, i els seus objectius, entre altres són: treballar per aconseguir persones amb vocació de ser, més que de posseir, crítiques, reflexives, dinamitzadores de la història, solidàries i arrelades a la seva comunitat immediata, una opció de societat amb unes estructures justes i democràtiques i una opció educativa que dugui a terme una pedagogia global, alliberadora i activa.
Els monitors del Casal oferim una alternativa d'oci, on els nens puguin créixer en tots els objectius esmentats anteriorment, i que més tard ells mateixos es converteixin en monitors i puguin seguir treballant aquests objectius amb noves generacions, generant així un empoderament dels joves del barri.
Al Jaire fem activitats tant pels nens del casal, com per la comunitat, i intentem que els infants participin d'altres activitats que es facin, aixi alimentem una bona relació amb el barri.
Les activitats que nosaltres fem pel barri, entre d'altres, són gimcanes obertes per la gent del barri, tallers pel Nadal, i molts projectes més que estem cuinant encara.
El Jaire està subvencionat per l'ajuntament de La Roca del Vallès i pel MCECC, a part cada nen paga una matricula per apuntar-se tot el curs. Les matricules dels nens són 60€ tot el curs, més o menys, depenent del curs, però no varia gaire. El preu es el resultat d'intentar adaptar-nos als temps que estem vivint actualment, al nivell econòmic de les famílies de La Torreta, però sempre pot variar, ja que tot i aixi ens trobem amb moltes famílies amb dificultats econòmiques que no poden pagar-ho, i sempre intentem facilitar les coses, donat que el que ens interessa es que els nens puguin participar d'aquest projecte.
El Jaire està obert els dissabtes de 17:00h a 19:00h, pels nens que vulguin participar, durant el curs, i a l'agost fem campaments 10 dies a la muntanya perquè els nens agafin aquesta estima per la naturalesa i respirin aire fresc i vida envoltats d'uns paisatges meravellosos, que després de tot un any mirant la televisió o jugant a l'ordinador o a la “Play”, els fa sentir més que lliures.
La gent que treballem per aquest projecte som joves del barri o de ciutats i pobles propers, que volem un canvi cap a millor de l'ambient de La Torreta, i treballem de manera totalment voluntària.
Espero que us hagi agradat :)
L’educació en lleure em toca molt d’aprop, ja que formo part d’un Agrupament Escolta i el que explica la Núria em sembla més que genial. És bonic veure com un projecte poc a poc va creixent i va prenent forma, i més encara quan un mateix ha sigut qui l’ha impulsat.
EliminarSer conscient que hi ha necessitats per cobrir en un barri és la clau per poder veure què cal fer i de quina manera. A vegades molts projectes venen dissenyats des de fora i no hi ha res millor que la mateixa gent que viu i conviu al barri decideixi moure’s i crear un espai per a infants i joves.
Núria us animo a seguir endavant, a fer créixer el Casal del Jaire i a creure en projectes com aquest!
Judit Burniol
M'encanta l'emfasi que l'hi poses al projecte de Casal el Jaire. Es veu reflectada la il·lusió que hi tens posada en tot aquest. M'ha agradat el fet de que els i les joves del barri us hagueu movilitzat per poder treure ''més suc'' del barri. I més el''com'' heu decidit fer-ho, a través de l'educació en lleure. Viure les experiències d'una realitat diferent a la que ens envolta. Fer activitats per treure el sentit crític,per plantejar-se les coses, per deixar enrere l'individualisme, per pensar més enllà, per ser creatius, per buscar allò que els pot agradar...
EliminarHo trobo molt i molt encertat!
Moltes felicitats per aquest projecte tan bonic!
Maria Mases Ylla-Català
ResponderEliminarL’associació Sarau va néixer a Barcelona l’any 2009, sense ànim de lucre, en mans de professionals coneixedors de la salut mental i de la discapacitat amb la idea de promoure la inclusió participativa i realitzar una sèrie d’activitats que promoguin el valor de les diferències i la qual està formada per un equip de psicoterapeutes, integradors i educadors socials i voluntaris, els quals treballen i intervenen conjuntament.
Aquests professionals no estaven convençuts que els serveis de les entitats relacionades amb la salut mental i la discapacitat satisfessin les necessitats reals dels seus usuaris i va ser gràcies al testimoni d’alguns d’aquests, els quals relataven que es sentien limitats a l’hora de participar en espais de la seva vida, que decidissin actuar i treballessin amb la voluntat de mostrar el perill d’una forta institucionalització i d’abordar aquest tema tan sols amb la basant medica, amb la mirada posada a aconseguir el reconeixement d’aquestes persones defenent i potenciant la seva autonomia.
Ells pensen que es pot assolir un cop s’accepti la diversitat i que la comunitat reconegui les particularitats de cada uns dels seus individus.
Així doncs, Sarau promou l’oci com el mecanisme que facilitarà a aquests arribar a desenvolupar una participació satisfactòria per a ells en les seves vides. Definint aquest oci amb elements clau com la lliure decisió i elecció de formar-hi part i que tingui en compte la diversitat i els interessos, ambicions, dels usuaris.
Aquesta associació en les seves activitats d’oci deixa la porta oberta a que els participants siguin els protagonistes, a que escollessin què voldran fer, quan ho voldran fer i amb qui ho voldran fer. Altrament, confien en el poder de la diversió, la qual pensen que permet a les persones sentir-se còmodes i obrir-se, provocant això, que s’interrelacionin i que es comencin a conèixer d’una manera natural i sense prejudicis, ja que la diversió no manté a les persones en guàrdia. Per tant, s’encarrega de oferir encontres on la gent pugui reunir-se i coneixes realment a través del contacte directe, fent que els preconceptes entre uns i els altres es transformin i on les persones amb diversitat funcional física, intel•lectual o mental deixin de ser estigmatitzades.
El primer programa de Sarau va ser organitzar balls a discoteques, on com veiem el ball donava lloc a que sorgís la diversió. Penso, que la creació dels elements per que neixi la diversió es pot entendre com la seva metodologia d’intervenció. Amb el bon resultat d’aquest primer programa, van voler augmentar les activitats i així, anar aconseguint el seu ideal d’oferir un catàleg d’activitats que respongués a les diverses demandes del seus usuaris.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarUn altre programa ha sigut l’anomena’t “Creatiu: Art i cultura lliure per a tothom”, dut a terme en centres cívics o espais oberts, que segueix la idea d’oci lliure com a dret i com a necessitat perquè les persones puguin desenvolupar-se i gaudir de la seva vida. En aquests projectes els dinamitzadors es centren en motivar els participants perquè creïn des d’ells, aconseguint una realització personal portadora d’una gran autoestima i autonomia a nivell individual, i perquè siguin ells els qui ofereixin l’espai per crear vincles, on compartir i poder créixer, entre ells.
ResponderEliminarAltres desenvolupats més endavant són: “Viatger: Vacances amb autodetergestionomia”, “Benestar: Diversions saludables” i “Justícia sexual per a tothom”.
Per acabar, dir que el seu objectiu és poder oferir trobades entre la gent on gaudeixin d’una activitat agradable per a ells i on la diversió sigui la que permet empoderar-los i ser més feliços, fent que els vincles interpersonals que es donin siguin la font que permeti cada vegada més que la societat sigui més inclusiva, on la veu de cada un pugui tenir el seu lloc per ser escoltada i apreciada. Vist que s’ha comprovat que aquestes persones tenint relacions personals s’afavoreix al seu desenvolupament interpersonal i intrapersonal.
Així dons, Dongue'm poder a les interreccions!
Penso que som gràcies a la relació amb els altres i l'entorn que ens envolta.
Us deixo la pàgina web oficial: http://www.sarau.org/cms/index.php
Maria Aura
Em sembla molt interessant l’Associació Sarau ja que al principi els mateixos professionals no creien en aquesta, sinó que va ser a partir d’uns testimonis quan es van posar “mans a l’obra”.
EliminarPenso que és una molt bona manera que els propis participants elegeixin l’activitat que volen fer, quan, on i amb qui. D’aquesta manera cada un pot obrir-se i mantenir relació i vincle amb altres persones i realitzar activitats d’oci que a ells els hi agradin, sense estar obligats.
Els diferents programes són molt bons per tal de que les persones es relacionin i hi hagi varia diversitat, a la vegada, creativitat i diversió entre altres persones.
Estic totalment d’acord amb l’última frase que has posat: Penso que som gràcies a la relació amb els altres i l'entorn que ens envolta.
Patricia Vila
Hola!
ResponderEliminarOs dejo el enlace a mi Blog sobre la experiencia comunitaria de "LA RED DE ESCUELAS DE MÚSICA DE MEDELLÍN" ya que no he sido capaz de colgarla aqui:
http://irenepedagogiacomunitaria2015.blogspot.com.es/
Saludos!!
Irene Fernandez