lunes, 6 de abril de 2015

SALUT AL BARRI LES ROQUETES

Programa “Fem salut a través del circ”:
Aquest programa va néixer amb l’objectiu d’oferir noves alternatives d’oci saludable a nens i joves del barri, a partir d’un recurs molt propi del districte i que a més està ubicat al barri de Roquetes, com és l’Escola de Circ “Formació i Circ Social”, ubicada a l’Ateneu Popular 9 Barris, gestionada per l’associació sense ànim de lucre Bidó de Nou Barris. El primer any d’implantació es va plantejar com a estratègia de prevenció universal, motiu pel qual es va dirigir al grup de 6 – 14 anys, però en el segon curs es va dirigir al grup de joves de 12 a 14 anys, per donar-li una orientació més de prevenció selectiva, al dirigir-se a un grup d’edat amb major probabilitat d’iniciar-se en consum de drogues. Un factor que va influir en aquesta modificació també va ser que el programa va passar de ser finançat des de fons propis de l’ASPB a fons rebuts a l’ASPB des del Plan Nacional sobre Drogas, i aquest condiciona que les activitats es dirigeixin a majors de 12 anys (i menors de 21).
Els tipus d’activitats que conformen el programa s’han reorientar. El primer any el programa consistia en la participació en un taller de 3 hores de durada, en horari i com a activitat escolar, dels alumnes de 1r i 2n curs de primària de les tres escoles del barri i els de 1r i 2n d’ESO dels centres de secundària propers al barri (en el mateix barri no hi havia cap centre). El taller oferia l’experimentació de disciplines circenses, activitats plantejades per tal de promoure aptituds físiques i socials al mateix temps que fomentar la creativitat, cooperació i comunicació.  
El segon curs d’aplicació, es va dirigir el programa als joves entre 12 i 20 anys, ampliat a tot el districte de Nou Barris, havent valorat també la mateixa necessitat. En funció dels resultats del primer any es va considerar apropiat canviar el contingut del programa i a més d’incloure un taller de 3 hores, s’oferia la possibilitat de participar gratuïtament en un curs trimestral del circ, amb una sessió setmanal de 1h30’. A més, es va incloure com a activitat de captació tallers de circ en carrers i places.
RECURSOS
El Programa “Fem Salut a Través del Circ” requereix de la implicació dels següents recursos del barri: 
- l’escola de circ “ Formació i Circ Social”, que realitza els tallers de circ així com la gestió del programa a partir del contacte amb les escoles, instituts i recursos comunitaris del barri
- l’Equip de Salut Comunitària de l’ASPB, que informa a les escoles i instituts de la possibilitat de participar en el programa i coordina el centre educatiu amb l’escola de circ.
- els serveis de Prevenció i Atenció a les Drogodependències i de Salut Comunitària: com a serveis de l’ASPB que donen el recolzament al disseny del programa, a l’avaluació i al finançament.
- el Pla de Desenvolupament Comunitari de Roquetes: com a coordinador dels recursos comunitaris
- els centres educatius: ja que la primera activitat (taller de circ) es planteja com a una activitat escolar.
El programa es desenvolupa als locals de l’Ateneu Popular 9 Barris. Els elements de difusió i informació van consistir en dos fulls informatius que va dissenyar l’associació el Bidó de Nou Barris, un dirigit a les escoles, per tal d’explicar en què consistia el programa, i altre dirigit a pares i mares dels alumnes, on se’ls informava de les activitats que el seu fill/a havia conegut amb el taller escolar i la possibilitat de donar-li continuïtat amb la inscripció del fill/a a l’escola de circ o al taller trimestral gratuït.
QUALITAT DEL DISSENY I SOSTENIBILITAT
La promoció d’alternatives d’oci saludable respon a tres dels quatre objectius del pla d’acció: la promoció d’hàbits saludables (activitat física, habilitats i coordinació motius, però també el treball en equip, la cooperació entre iguals per aconseguir una fita comú ), la promoció de la salut mental (activitats grupals, amb treball per l’increment de l’autoestima, el treball a partir de l’educació, l’art i l’oci, etc.), i la prevenció del consum de drogues (a través de la intervenció en l’entorn de l’educació i per reduir l’exclusió social).
Aquest programa, a més, volent impulsar alternatives d’oci saludable, impulsa les activitats de circ per tal d’assolir una perspectiva tant de gènere com de diversitat cultural, compensant d’aquesta manera altres programes instaurats d’oci saludable les activitats dels quals resulten més atractives per nois que per noies. A més, per a joves d'origen estranger el circ ha estat una possibilitat manifesta de trobar una plataforma més enllà de les barreres conegudes, d'elevar la seva autoestima i mostrar la projecció d'ells mateixos, de moure i remodelar les jerarquies socials que els envolten en la ment dels seus companys de classe, dels seus professors i fins i tot del seu propis pares. 


Alexandra Ruiz

Orquesta sinfónica nacional juvenil de Venezuela

Oci, cultura , exclusió social , convivència i de orientació, formació


Vengo a presentaros el proyecto comunitario llevado a cavo por el maestro Abreu en Venezuela, que ha permitido, mediante la educación musical y la participación en orquestas y coros, transformar la vida y la trayectoria de miles de jóvenes venezolanos, que se encontraban en situaciones de exclusión social. La educación musical, en este sentido, se convierte en una estrategia de intervención social comunitaria,  José Antonio Abreu funda en 1975 la primera orquesta sinfónica nacional juvenil de Venezuela, y en 1979 se crea FESNOJIV, con el proyecto de organizar un sistema de orquestas, y una red de centros académicos nacidos y llevados des de el trabajo comunitario

El objetivo básico de este proyecto es favorecer la organización social y el desarrollo comunitario, utilizando como instrumento la instrucción musical y la práctica colectiva de la música a través de la orquesta sinfónica y el coro.

Sus objetivos pasan por la capacitación de cada persona, cultivando su educación musical i mejorando sus habilidades como cantante o intérprete, o como luthier (constructor de instrumentos) i asegurar la capacidad de trabajo en grupo, en música de cámara o en pequeñas orquestas, donde se asume el propio rol, el liderazgo del director/a de la orquesta, y la búsqueda de la belleza colectivamente lograda en la interpretación musical.

La transformación de la comunidad, mediante un proceso educativo creado en un espacio para la integración de los niños y jóvenes en barriadas marginales, transforma el entorno urbano, genera un nuevo imaginario cultural, y aparecen nuevas oportunidades profesionales y económicas que dependen del propio esfuerzo.

Este proyecto busca formar personal, integral y musicalmente a los niños y jóvenes de Venezuela. Este objetivo tiene tres efectos: favorecer un proceso de inclusión social de los niños y jóvenes que se encuentran en grave riesgo de exclusión social (violencia, niños abandonados, bandas, toxicomanías, etc.); favorecer el desarrollo cultural de cada región de Venezuela; y beneficiar a todos los niños y jóvenes que sea posible –y a sus familias–, lo que implica que este proyecto tiende a expandirse, alcanzado en 2010 más de 300 orquestas de jóvenes en Venezuela.

 Su objetivo social ha sido siempre disminuir en la medida de lo posible los niveles de pobreza, analfabetismo, marginalidad y delincuencia de la población infantil y juvenil en Venezuela.

El proceso de formación de los niños comienza ya en la etapa de preescolar, con el aprendizaje del ritmo y la expresión corporal. A partir de los siete años, comienzan a aprender el instrumento musical, la notación, y cada niño canta y toca su instrumento. Se trata de un proceso de aprendizaje a través de la práctica, tocando frente al público, y favoreciendo por ello la autoestima y la capacidad de actuar ante los demás de cada niño o cada joven. A la vez, se trabaja con los padres y madres, formándolos en el modelo de enseñanza, y sobre todo en cómo apoyar las prácticas de los niños y jóvenes en el hogar familiar.

Su modelo metodológico de aprendizaje es en cascada, en el que los estudiantes más avanzados enseñan a los menos avanzados, convirtiéndose en protagonistas de la educación. La educación artística, siempre exigente y esforzada, permite romper el círculo de la pobreza, haciendo posible una transformación personal, grupal, comunitaria y social. Pero no ya la educación artística en el sentido individualista romántico, como cultivo del genio personal intransferible que alcanza la gloria y el reconocimiento, sino la educación artística como derecho ciudadano, como estrategia para hacer posible dar lo mejor de cada uno, abriendo un nuevo espacio para la realización personal, para la experiencia estética, y para la creación artística

En este proyecto, podemos observar un proceso de enriquecimiento personal (la técnica personal en el instrumento que corresponda), de potenciación de las habilidades para integrarse y trabajar en un grupo complejo, como una orquesta, y un enriquecimiento comunitario, hasta convertirse en una herramienta clave en el desarrollo cultural y en el bienestar de la población venezolana, convirtiéndose en una alternativa real, esforzada y cualificadora, para un ingente número de niños y jóvenes desfavorecidos.

Su lema, “Tocar y luchar”, muestra claramente su objetivo de capacitación de las personas excluidas a través de la música. La experiencia orquestal se concibe como una experiencia colectiva y social, basada en la búsqueda de la excelencia, y permite experimentar la posibilidad de alcanzar dicha excelencia personal y colectiva, mediante la práctica del instrumento que corresponda, y mediante la colaboración en la orquesta, con una voz que es única y es de todos. Precisamente por ello, rompe con la identificación de la música orquestal como música culta y de culto, restringida a las clases pudientes, y acerca la experiencia musical y la cultura a toda persona

Para José Antonio Abreu, en la experiencia de la música orquestal cada persona se enriquece a perseguir el logro de una meta común, con una mística del gozo, del esfuerzo y de la superación, en equipos de trabajo multidisciplinares. Gracias a este proyecto ya se han creado innumerables salas de ensayo, bibliotecas, salas de concierto y teatros, y cabinas de grabación.




Pau Sánchez Méndez

Casal del Jaire

Bona tarda!! 
M'agradaria compartir amb vosaltres un projecte que m'estimo molt, és el Casal del Jaire.
El Casal del Jaire és un centre d'esplai situat a La Torreta, un barri de La Roca del Vallès.
 

Perquè a La Torreta? La Torreta és un barri urbà amb un fort creixement als anys 60 i 80 del segle XX com a continuïtat urbanística de Granollers amb qui manté relacions funcionals però no d’identitat. La població prové en gran mesura de la migració espanyola dels anys 60 i 70.
 
El barri està bastant abandonat per l'ajuntament i les opcions d'oci són escasses, les instal·lacions per duur a terme activitats són gairebé inexistents, comptant amb un camp de futbol i un centre cultural que cau a trossos, i els nens es passen les tardes o als dos únics parcs que hi ha, o a casa mirant la tele.
Tot això ho hem viscut molts fills i filles del barri com jo, que s'han fet grans i han anat veient com es perdien milions d'oportunitats per treure suc al barri.
Fa quatre anys, un grup d'amics i amigues, farts de viure en aquesta situació, vam decidir que s'havia de fer alguna cosa pel barri, ja que si no ho fèiem nosaltres, la gent del barri, ningú se'n preocuparia, i així es va iniciar aquest projecte, que ara és una realitat.

El Casal del Jaire està destinat a nens i nenes de 5 fins a 16 anys, i els seus objectius, entre altres són: treballar per aconseguir persones amb vocació de ser, més que de posseir, crítiques, reflexives, dinamitzadores de la història, solidàries i arrelades a la seva comunitat immediata, una opció de societat amb unes estructures justes i democràtiques i una opció educativa que dugui a terme una pedagogia global, alliberadora i activa.

Els monitors del Casal oferim una alternativa d'oci, on els nens puguin créixer en tots els objectius esmentats anteriorment, i que més tard ells mateixos es converteixin en monitors i puguin seguir treballant aquests objectius amb noves generacions, generant així un empoderament dels joves del barri.
Al Jaire fem activitats tant pels nens del casal, com per la comunitat, i intentem que els infants participin d'altres activitats que es facin, aixi alimentem una bona relació amb el barri.
Les activitats que nosaltres fem pel barri, entre d'altres, són gimcanes obertes per la gent del barri, tallers pel Nadal, i molts projectes més que estem cuinant encara.

El Jaire està subvencionat per l'ajuntament de La Roca del Vallès i pel MCECC, a part cada nen paga una matricula per apuntar-se tot el curs. Les matricules dels nens són 60€ tot el curs, més o menys, depenent del curs, però no varia gaire. El preu es el resultat d'intentar adaptar-nos als temps que estem vivint actualment, al nivell econòmic de les famílies de La Torreta, però sempre pot variar, ja que tot i aixi ens trobem amb moltes famílies amb dificultats econòmiques que no poden pagar-ho, i sempre intentem facilitar les coses, donat que el que ens interessa es que els nens puguin participar d'aquest projecte.

El Jaire està obert els dissabtes de 17:00h a 19:00h, pels nens que vulguin participar, durant el curs, i a l'agost fem campaments 10 dies a la muntanya perquè els nens agafin aquesta estima per la naturalesa i respirin aire fresc i vida envoltats d'uns paisatges meravellosos, que després de tot un any mirant la televisió o jugant a l'ordinador o a la “Play”, els fa sentir més que lliures.

La gent que treballem per aquest projecte som joves del barri o de ciutats i pobles propers, que volem un canvi cap a millor de l'ambient de La Torreta, i treballem de manera totalment voluntària.

Espero que us hagi agradat :)
Núria Fernández Vidal

Fundació El Maresme

Fundació El Maresme

La fundació El Maresme la podem trobar a Mataró, és privada, i és pro persones amb discapacitat intel·lectual. És una entitat d’iniciativa social, sense afany de lucre, que el que promou i impulsa és la integració social i la millota de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca del Maresme i de les seves famílies.




La Fundació procura donar resposta a les necessitats i demandes d’aquest col•lectiu organitzant una àmplia xarxa de serveis i centres que ofereixen una atenció amb continuïtat.

Els valors que mouen aquesta fundació són els següents:

·          El compromís amb les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.
·          El compromís amb la seva inclusió social i participació comunitària.
·          El compromís amb donar una atenció adequada. Oferint una formació continuada als seus professionals.
·          El compromís amb la transparència en la gestió, amb la qualitat en la prestació dels serveis i amb la ètica de les seves actuacions.
·          L’aposta per la innovació i la millora contínua de l’atenció.

La missió de la Fundació és impulsar i fer respectar els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual, fer-les visibles a la societat, reclamar i afavorir la seva participació activa i acompanyar-les en el seu procés vital d’adaptació, creixement i inclusió social.
Els objectius que es planteja són:
·          Contribuir a la sensibilització i al foment d’una societat per a tots, amb igualtat d’oportunitats i drets. Entenent la diversitat com a font de riquesa i oportunitats.
·          Treballar per a la recerca i millora contínua de nous models d’atenció psicològica, pedagògica, social, de comunicació, de mediació i d’integració laboral, de suport a la vida independent i d’atenció a l’envelliment de les persones amb discapacitat.
·          Consolidar equips humans interdisciplinaris, integrats en un projecte comú, compromesos i identificats amb la missió de la Fundació i els seus valors. Fent de la formació i la supervisió l’eina de cura i millora dels seus professionals i serveis.
·          Crear, ampliar i millorar els serveis que es considerin necessaris per a l’adaptació a les necessitats emergents.

Els centres dels que disposa la fundació el Maresme són els següents:






santiA més, el personatge de la fundació, en Santi, vol....

- Donar a conèixer què fem i com vivim les persones amb discapacitat intel·lectual.
- Generar una visió positiva i realista per part de la societat vers les persones amb discapacitat.
- Potenciar la inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual a nivell integral.
- Fer visible la tasca que fa la Fundació el Maresme a favor d’aquest col·lectiu.

I ho fa a través de...

- Fent animacions! 
- Elaborant productes de Merchandising!
- Participant en actes socioculturals de la ciutat! 
- Fent amics a les escoles!
 Les dissantes és un grandissim projecte que monten amb molta il·lusió i que sempre té molt d’èxit! Aquí us deixo un magnífica mostra, i per aquestes dissantes esteu convidats!!!


La fundació El Maresme compta amb un equip de voluntariat, per si us interessa!



JO SÓC COM TU!!!!!!!!!!!!!

Helena Calderon

Escola d’Adults de la Verneda – Sant Martí

Escola d’Adults de la Verneda – Sant Martí

L’entitat que he decidit promocionar és l’Escola d’Adults de la Verneda – Sant Martí, la qual és una comunitat d’aprenentatge. Les bases que aquesta té en compte estan íntimament lligades a la Declaració dels Drets de les Persones Participants, al Codi Ètic per una Educació Democràtica de Persones Adultes i al Codi Ètic de les Associacions de Barcelona.

La metodologia d’aquesta entitat té relació amb l’aprenentatge dialògic, aquest es basa en un diàleg igualitari on es reforça el fet de que tots tenim veu i vot i les diverses opinions tenen valor. Els principis que l’aprenentatge dialògic defensa comporten un procés de transformació, la implicació en moviments col·lectius son fruit d’aquest model, que alhora fomenta la interacció amb persones amb diversitat funcional o no participants de projectes socials on la convivència fa que la igualtat regni. A través de la participació, la solidaritat, el diàleg i els trets representatius que defineixen el projecte, es dóna un procés de creació de sentit individualitzat tenint en compte tots aquells aspectes que configuren la vida de l’educand, té en compte dimensions familiars, personals, laborals, veïnals, etc. Els usuaris decideixen què volen aprendre deixant de banda etiquetes imposades i fomentant aquesta auto superació, com han fet alguns que estaven tatxats de fracassats i han pogut accedir a la universitat. D’altra banda, es fa promoció de la pròpia cultura per arribar a trobar un estat equitatiu on s’accepti la igualtat de les diferències. D’aquesta igualtat hem de continuar amb el fet de que tothom té la capacitat per aprendre i ningú no té dèficits, tothom té intel·ligència cultural .  Per tant, si es parteix de les habilitats acadèmiques excloem aquelles persones que no les posseeixen, d’aquesta manera no només s’aprenen habilitats acadèmiques sinó que s’aprèn a valorar els coneixements previs i es fan conscients de la capacitat de creació cultural. En darrer lloc, en aquest context es superen actituds d’exclusió, el poder o els diners, que són mitjans propis del món del sistema, són substituïts per la solidaritat que s’adopta en aquest medi còmode i interactiu, on l’aprenentatge és bidireccional. Aquesta interacció es dóna en petites classes i tallers on les persones s’ajuden, s’ensenyen i col·laboren entre ells, això afavoreix la solidaritat i la creació d’una xarxa social entre iguals. Per tant, aquí no existeix la figura dinamitzadora habitual.

La representació “estudiantil” d’aquesta escola es divideix en dos àmbits, Àgora (constituïda per a que les persones adultes poguessin adquirir la capacitat i la iniciativa de gestió) i Heura (una associació de dones que neix el 1986 per abordar iniciatives i necessitats del barri per oferir una formació de qualitat, oberta, democràtica, participativa i crítica que permeti l’autogestió i la igualtat), aquesta última exclusivament de dones. Totes dues formen part del Projecte educatiu de l’Escola i són els seus propis portaveus.

És en aquests grups que s’està treballant per arribar a objectius per garantir el desenvolupament de tothom afavorint la consciencia crítica i potenciant la participació en les activitats que creen gran incidència en l’entorn en el procés de transformació social. D’altra banda, es busca desenvolupar plataformes per l’autoavaluació, l’autoestima i l’autodefensa alhora que adquireixen habilitats per comunicar-se per tal de potenciar els coneixements adquirits per ajudar a una altra persona amb el seu procés de desenvolupament.
Meritxell Bravo

LA ECONOMIA DEL BIEN COMÚN

LA ECONOMIA DEL BIEN COMÚN
Es un proyecto impulsado por Christian Felberg, que empieza a crearse en 2010 y que pretende ser una alternativa económica a los modelos que existen hoy en día.
Su máxima es pasar de la competencia y el lucro que existe actualmente, a la cooperación y a la contribución del bien común. No pretende ser una idea inamovible o obligada, ya que parte de la concienciación ciudadana, porque somos nosotros los que escogemos adaptarlo a nuestra vida personal, comunitaria o empresarial.

Objetivos principales:
"Uno de los objetivos es recuperar valores fundamentales de la sociedad, tales como la dignidad del ser humano"
                                                                                                                        Christian Felberg

-          Crear un sistema económico que se base en el bien común y no en cifras de dinero.
-          Dar facilidad desde las administraciones a aquellas empresas que contribuyan y generen más bien común.
-          Eliminar las desigualdades económicas tan polarizadas.
-          Proteger al medio ambiente.
-          Crear una sociedad más justa.
-          Generar una participación ciudadana a través de la cooperación.
-          Concienciar de la importancia de todos estos objetivos anteriores.

Cómo funciona la economía del bien común?
En el enlace siguiente encontrareis un video donde el autor de este proyecto explica resumidamente como funciona. En este caso explica cómo se realiza en empresas, pero esto también se puede trasladar a lo particular y comunitario:
Una vez visto el video, podéis entrar en la pagina “economia-del-bien-comun.org”, donde encontrareis información detallada y podréis observar la Matriz del bien común, la tabla balance para Municipios del bien común, objetivos, etc.

Algunos puntos centrales de la economía del bien común:
1.    La economía del bien común se basa en los mismos valores que hacen florecer nuestras relaciones: confianza, cooperación, aprecio, democracia, solidaridad. Según recientes investigaciones científicas conseguir buenas relaciones es la mayor fuente de motivación y felicidad de los seres humanos.

2.    Como el beneficio financiero es ahora un medio, y deja de ser un fin, las empresas pueden esforzarse hacia su tamaño óptimo. No tienen que temer ser adquiridas, o sentirse obligadas a crecer para ser más grandes, más fuertes o con mayores beneficios. Todas las empresas están liberadas de la coerción de crecer y tragar.


3.    El horario de trabajo retribuido se verá reducido escalonadamente hacia la marca, deseada por mayoría de 30 a 33 horas semanales. De este modo queda tiempo libre para otros tres campos de trabajo de gran importancia: trabajo de relaciones y cuidados (niños, enfermos, ancianos), trabajo de crecimiento personal (desarrollo de la personalidad, arte, jardín, ocio), trabajo en la política y actividades públicas. Como consecuencia de este reparto más equilibrado entre las distintas actividades, el estilo de vida se hará más suficiente, menos consumidor, y más sostenible.

4.    Para afianzar en los niños los valores de la economía del bien común y poderlos practicar, el sistema de educación debería estar orientado igualmente hacia el bien común. Esto requiere otra forma de enseñanza y otros contenidos, como por ejemplo: emocionología, ética, comunicación, educación democrática, experiencia de la naturaleza y sensibilización corporal.


5.    El éxito económico no es medido por indicadores monetarios como el beneficio financiero o el BIP, sino con el balance del bien común (a nivel de empresas) y el producto del bien común (a nivel de sistema). El balance del bien común se convierte en el balance principal de todas las empresas. Cuanto más social, ecológica, democrática y solidaria sea la actividad, mejores serán los resultados del balance del bien común alcanzados. Mejorando los resultados del balance del bien común de las empresas en una economía nacional, mejorará el producto del bien común.

Yo soy tú
Para que esto se lleve a cabo hace falta un cambio de actitud y de hábitos en lo personal y empezar a visualizar las cosas como un algo comunitario. En el libro “Yo soy tú , propuesta para una nueva sociedad” de Diego Isabel La Moneda, nos propone y aporta ideas para ello.

Laura Martinez


ART MURAL I PARTICIPACIÓ CIUTADANA A L’AIXAMPLE

ART MURAL I PARTICIPACIÓ CIUTADANA A L’AIXAMPLE

ARTistLOVE és un projecte social col·laboratiu d'Art, celebrat a diferents ciutats del món. Pintar murals, fer exposicions col·laboratives i potenciar l'expressió a través de l'art constitueixen com els fonaments d'aquest projecte . Dirigit especialment als nens i els col·lectius recursos limitats. ARTistLOVE néixer amb l'objectiu de millorar la societat actual. S’està creant un moviment col·lectiu a nivell mundial de gent que actua " per amor a l'art / a la sanitat / a l'educació / a la justícia ... "
Estem davant d'una iniciativa eficaç i innovadora, on tots en poden fer la pròpia aportació personal.

ARTisLOVE du a terme un gran número de projectes socials arreu del món (Brasil, Tailàndia, Senegal...), però especialment a Barcelona se’n fan molts i per molts barris.

ARTistLOVE es compromet amb la causa de l'Espai Germanetes (Associació de veïns de l’Eixample, que defensa la participació del barri en l’espai públic, ocupant un solar abandonat on ara s’hi duen a terme gran quantitat de projectes socials de participació ciutadana) durant aquest any 2015. Aprofitant el Mercat de Pagès que cada dissabte es celebra en aquest petit tram de l'Eixample barcelonina, l'associació inclou la participació ciutadana per fer art mural sobre un dels murs del recinte i convida a tota la gent i entitats del barri a participar en aquest projecte.
 
Aquí us deixo un vídeo on s’explica el projecte que es dur a terme per part de ARTis LOVE juntament amb la col·laboració de Espai Germanetes:
 

https://www.youtube.com/watch?v=WZg4d38GE0Q
Arnau Brunet

A les places!

“A les places!”

"A les places!" és un projecte de dinamització de l'espai públic adreçat a nens i nenes, que és el resultat del treball en xarxa de diferents serveis municipals, col·lectius de joves i associacions de veïns de Granollers. Es tracta d’un projecte impulsat per l’Equip Comunitari de Serveis Socials i els serveis de Cultura i Participació de l’Ajuntament de Granollers, que apareix fruit de la sinergia de projectes municipals amb afinitats i punts de reforç comú.
“A les places!” parteix d’una pregunta prèvia:” Com ho hem de fer perquè a les places hi existeixi un vincle educatiu, social i cultural?”. A partir d’aquesta qüestió, un equip d’educadors de carrer, coordinats amb Serveis Socials, l’Ajuntament de Granollers, Serveis municipals, i col·lectius i associacions de Granollers, han plantejat una sèrie d’accions i de jornades, de diverses durades i amb diferents propòsits i característiques, per tal de buscar la manera d’aconseguir aquests vincles. Totes aquestes accions han tingut com a denominador comú el fet que han tingut lloc a les diferents places de la ciutat de Granollers.
La finalitat principal de “A les places!” és oferir activitats culturals i educatives als infants. Són molts els nois i noies que, quan arriba el bon temps, passen les tardes jugant a les places dels barris, molt sovint, sense la presència d'adults que facin de referent. "A les places!" té com a objectiu acostar-los l'activitat que porten a terme diferents agents sociocultuals de la ciutat, establint vincles amb les associacions de veïns, i potenciant el treball comunitari i l'acció sociocultural al carrer.
Les metodologies que es fan servir en aquest projecte d’acció comunitària són molt diverses. Hem de destacar el treball en xarxa dels diferents organismes que hem anomenat en un principi (Serveis Socials, l’Ajuntament de Granollers, Associacions de veïns...), la mediació comunitària entre els diferents organismes i els agents participatius i, com a punt clau, l’impuls d’accions socioculturals en un espai públic com són les places d’una ciutat, on els protagonistes són els mateixos infants que hi acudeixen.
Entre els agents de la ciutat que participen al projecte podem destacar des d’un Centre Obert, a la UEC, hi pot haver un esplai, un institut, un artista, una associació de fotògrafs que està en un barri concret, una associació de veïns, etc. Per tant, es tracta d’un treball molt transversal i on, en certa manera, tots es troben en un pla d’igualtat, construint, dissenyant i realitzant accions en el territori i sobretot de cara als infants i adolescents.
Com que es tracta d’un projecte molt extens, que es va iniciar al 2012, em centraré en unes quantes de les experiències que s’han realitzat per tal de poder explicar millor què es pretén aconseguir amb aquest treball d’acció comunitària.
La primavera de l’any 2013 el projecte es va concretar en quatre activitats adreçades, sobretot, a nens i nenes  de 6 a 12 anys, que van fer en diferents barris de la ciutat, per espai de quatre divendres: els dies 17 de maig (pl. de la Llibertat), 24 de maig (pl. de les Hortes), 7 de juny (parc de Ponent) i 14 de juny (pl. de Can Mònic). A la tarda i per espai de dues hores,  de dos quarts de 6 a dos quarts de vuit, els infants van tenir diferents opcions per jugar i passar-s'ho bé: jocs gegants, teatre, dansa urbana,...
El projecte el va coordinar Serveis Socials de l'Ajuntament de Granollers, hi van participar els Centres Oberts de la ciutat, el Gra, el Servei de Cultura, l'Institut Celestí Bellera, la Xarxa de Centres Cívics i les associacions de veïns. Les activitats van comptar amb la participació dels grups de joves Undergroundollers i Black Team, vinculats al GRA i dedicat als balls urbans, així com d'alumnes de primer de batxillerat escènic de l'institut Celestí Bellera.
Una de les accions a destacar és la que van dur a terme aquests alumnes del Batxillerat artístic del Bellera. El que van fer va ser crear un artefacte perquè els nens hi poguéssin jugar quan anéssin al parc. El centre educatiu va cedir al projecte “A les places!” un espai de tres mesos perquè poguéssin desenvolupar aquesta acció. El procés, els reptes amb els que es van trobar i els resultats aconseguits els podem veure en el vídeo que us adjunto a continuació:
https://www.youtube.com/watch?v=jrZzmlZL0rM

Maria Betcha

jueves, 2 de abril de 2015

Club Social pol+



Club Social pol+
Esta experiencia de pedagogía comunitaria entra dentro del ámbito  salud, exclusión social y ocio, cultura y deporte, y es sobre un recurso que se llama Club Social pol+, pero primero presentare la entidad que la lleva a cabo, que es la Fundación “Els tres turons”.
La Fundación “Els tres turons” es una entidad de iniciativa social y sin ánimo de lucro que se  creó el año 1985 en el distrito de Horta Guinardo de Barcelona.
Tiene como misión la promoción y ayuda a la salud mental comunitaria.
Misión:
·        Prevención, con la lucha contra la exclusión social
·        Intervención asistencial
·        Rehabilitación
·        Desde la formación y la integración social
·        Desde la vertiente laboral en el entorno comunitario
Es inherente a la misión realizar la tarea de forma participativa, comunitaria y no discriminatoria. Potenciando la solidaridad y la capacidad crítica y fomentando el desarrollo efectivo de los derechos de ciudadanía de las personas con enfermedad mental.

La población atendida son personas jóvenes y adultas con dificultades graves de salud mental. La Fundación, con vocación social publica, desarrolla los diferentes servicios y acciones que se llevan a cabo en el servicio de la Red Pública de Atención en Salud Mental.
Tiene como objetivos:
Fomentar acciones e itinerarios individuales de inserción de carácter integrador, desarrollando programas y actividades de orientación psicosocial, formativas y de inserción sociolaboral; apoyo a las familias; actividades lúdicas y culturales, etc., orientadas a la consecución del máximo grado de autodeterminación personal y de integración con el entorno comunitario y el mundo del trabajo.
Contribuir a la sensibilización y divulgación de la problemática de la salud mental y de la exclusión social que de ello se deriva, promoviendo la participación comunitaria, desde la prevención y sensibilización, con el objetivo de modificar las actitudes sociales de prejudicio.

Dentro de la Fundación “Els tres turons”  existe un recurso que se llama “Club Social Pol+”, es un espacio de encuentro polivalente, dirigido a promover la socialización, facilitar la inclusión social y el uso creativo del ocio.
Sus actividades están orientadas a mantener y desarrollar el nivel de calidad de vida adquirido, compartir el tiempo libre, el fomento de la ayuda mutua, el voluntariado y la autogestión del ocio.
Se dirige a reforzar, posibilitar y mantener los lazos y vínculos afectivos y sociales adquiridos.
 Tipos de actividades: espacio de ocio y lugar de encuentro con juegos de mesa, ordenadores, rincón de lectura, salidas culturales y recreativas. Diferentes tipos de talleres (vídeo, informática, radio,...) en el propio local o en los Centros Cívicos, Casales de Jóvenes o Biblioteca del propio barrio. A la vez se facilita y promueve el acceso y participación activa en iniciativas comunitarias, radios locales, asociaciones culturales, etc., dinamizando y favoreciendo especialmente los recursos de autoorganización, mantenimiento y dinamización de la inserción comunitaria y la ayuda mutua.
·        Las diferentes actividades se realizan  en función de los perfiles y necesidades de los socios.
o       Actividades de ocio en el centro (Karaoke, grupo de mujeres, informática, fotografía, cine).
o       Actividades en la comunidad (Fútbol, relajación, andadas, pintura, cocina, salidas culturales, radio, ping-pong, etc.)
o       Actividades autoorganizadas por los socios.
·        Población atendida: personas adultas, residentes en Barcelona Norte. El acceso es directo o mediante la derivación desde los recursos de la red de salud mental.

·        Equipo profesional: trabajador/a social, educadores/se sociales y expertos en diferentes actividades.



Margarita Trejo Resendiz

martes, 31 de marzo de 2015

AFAB



AFAB


ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE BARCELONA


Aquesta malaltia afecta normalment al malalt, però també als familiars, en especial als curadors principals. Els familiars pateixen un impacte afectiu, a mesura que el malalt va disminuint les seves facultats. Han d’aprendre a tenir cura del malalt, a estimular-lo, a evitar riscos, a organitzar i adaptar a cada moment aquesta atenció. Han de conviure amb la malaltia essent testimoni de la degradació física i intel·lectiva del pacient: fins a precisar l’ajut total. Van perdent la relació amb el malalt, amb sentiment de fracàs, aïllament, solitud, i precisen ser escoltats. Necessiten ajut en la cura del malalt per poder exposar els seus sentiments negatius. En una paraula, necessiten suport total, com el malalt.
La major part d’aquests malalts no ingressa a l’hospital sinó que viu a casa seva o amb la seva família. Els malalts d’Alzheimer requereixen molta atenció i, sovint, la dedicació exclusiva d’una de les persones del seu entorn. Els familiars han de renunciar durant un llarg període de temps a la seva feina i al seu temps d’oci, han d’assumir un alt nivell de compromís individual, adquirir habilitats i coneixements específics, i comprendre com actua la malaltia per poder contribuir a millorar la qualitat de vida dels malalts i fer front als estats d’ànim que l’acompanyen.

L’Associació de Familiars amb Malalts d’Alzheimer de Catalunya es va crear el 1986 i va ser la primera entitat de les seves característiques que va funcionar a Espanya. Recentment ha impulsat un projecte de voluntariat per recolzar el familiars dels malalts d’Alzheimer, que pretenia cridar l’atenció sobre la importància de tenir cura dels curadors, oferir-los amistat, col·laboració i companyia.

Quins són els seus objectius?
La seva tasca prioritària és millorar la qualitat de vida del malalt d’Alzheimer i de les famílies afectades.
Aquest propòsit el persegueixen treballant per assolir els següents objectius generals:
  •       Promocionar la necessitat d’un diagnòstic correcte.
  •        Orientar cap a una atenció integral del malalt.
  •        Ajudar les famílies a suportar l’impacte psicològic que suposa la malaltia.
  •        Assessorar i informar en qüestions mèdiques, psicològiques, legals, econòmiques o d’assistència social relacionades amb la malaltia d’Alzheimer.
  •        Estimular la investigació científica.
  •        Informar i sensibilitzar la societat.

Representar davant l’Administració i altres institucions els interessos dels malalts i de les seves famílies.

Què fan?
AFAB disposa de tres serveis diferents: serveis per a les famílies cuidadores, serveis per a les persones amb la malaltia i servei de formació per professionals.

Serveis per a les famílies cuidadores:
En resposta a la seva natura fundacional com a associació de familiars de malalts, la primera línia de treball d’AFAB busca donar el suport que necessiten les famílies que s’encarreguen de la cura d’un malalt d’Alzheimer.
Els problemes que afronten els familiars cuidadors són de tipus molts diversos i obliguen a posar en joc coneixements especialitzats que no són fàcils d’adquirir. Des del primer moment de l’acollida, en el qual reben als familiars, escolten la seva situació i els proporcionen la informació bàsica que necessiten per veure un quadre més complert de la situació, AFAB treballa per oferir tots el suport i recursos que els familiars necessitaran. El seu objectiu és alleugerir la seva càrrega i per dur a terme aquesta tasca ofereixen els següents serveis:
  •        Acollida i informació
  •        Atenció psicològica
  •        Atenció Social
  •        Atenció Jurídica
  •        Formació
  •        Ajudes tècniques
  •        Grups de suport
  •        Mediació Familiar
  •        Valoració domiciliària


Serveis per a persones amb la malaltia

Amb el temps, els reptes creixents que presenta l’Alzheimer, una malaltia amb una incidència cada cop més gran, van fer que s’adonessin de la necessitat d’ampliar els seus serveis per cobrir també les necessitats de les persones malaltes.

Des de la xarxa internacional d’associacions de familiars en que AFAB s’inclou, que continua amb FAFAC, la federació catalana, CEAFA, la confederació espanyola, Alzheimer Europe i ADI (Alzheimer’s Disease International), s’impulsa un nou concepte d’assistència que posa em primer terme el respecte a la dignitat del malalt. AFAB dona serveis per a les persones malaltes seguint les línies del nou paradigma assistencial, que, seguint l’estela dels nous descobriments científics, entén la malaltia com un procés que el familiar pot acompanyar, en el qual el malalt és i serà sempre present. Els serveis que AFAB proporciona a la persona malalta són:
  •       Unitat de teràpia individualitzada
  •        Tallers de memòria
  •        Centre de dia terapèutic
  •        Centre de dia assistencial
  •        Servei d’ajuda domiciliaria (SAD)
  •        Servei tutelar


Formació per professionals
Des de la seva primera línia d’acció, les associacions de familiars recullen un capital de coneixement molt important sobre la malaltia, que transmeten als professionals del sector en forma d’activitats de formació i divulgació.
La xarxa internacional d’AFA on s’inclou AFAB no només col·labora amb els investigadors i els professionals mèdics i assistencials a través de la recollida de dades o en estudis. També tenen la responsabilitat d’impulsar el model d’assistència més adequat i eficient, basat en una comprensió humana de la malaltia i actualitzat segons els darrers descobriments científics. AFAB duu a terme aquesta tasca mirant cap als professionals, i a totes les persones interessades, als quals els ofereix formació i divulgació des de qüestions bàsiques fins a temes especialitzats. Periòdicament organitzem jornades que aporten un valuós espai de trobada, diàleg i coneixement per professionals i familiars. Els serveis que ofereixen als professionals són:
  •      Cursos Formatius
  •        Tallers
  •        Conferències


CLÀUDIA MASIÀ LÓPEZ