Bona tarda!!
M'agradaria compartir amb vosaltres un projecte que m'estimo molt, és el Casal del Jaire.
El Casal del Jaire és un centre d'esplai situat a La Torreta, un barri de La Roca del Vallès.
Perquè a La Torreta? La Torreta és un barri urbà amb un fort creixement als anys 60 i 80 del segle XX com a continuïtat urbanística de Granollers amb qui manté relacions funcionals però no d’identitat. La població prové en gran mesura de la migració espanyola dels anys 60 i 70.
El barri està bastant abandonat per l'ajuntament i les opcions d'oci són escasses, les instal·lacions per duur a terme activitats són gairebé inexistents, comptant amb un camp de futbol i un centre cultural que cau a trossos, i els nens es passen les tardes o als dos únics parcs que hi ha, o a casa mirant la tele.
Tot això ho hem viscut molts fills i filles del barri com jo, que s'han fet grans i han anat veient com es perdien milions d'oportunitats per treure suc al barri.
Fa quatre anys, un grup d'amics i amigues, farts de viure en aquesta situació, vam decidir que s'havia de fer alguna cosa pel barri, ja que si no ho fèiem nosaltres, la gent del barri, ningú se'n preocuparia, i així es va iniciar aquest projecte, que ara és una realitat.
El Casal del Jaire està destinat a nens i nenes de 5 fins a 16 anys, i els seus objectius, entre altres són: treballar per aconseguir persones amb vocació de ser, més que de posseir, crítiques, reflexives, dinamitzadores de la història, solidàries i arrelades a la seva comunitat immediata, una opció de societat amb unes estructures justes i democràtiques i una opció educativa que dugui a terme una pedagogia global, alliberadora i activa.
Els monitors del Casal oferim una alternativa d'oci, on els nens puguin créixer en tots els objectius esmentats anteriorment, i que més tard ells mateixos es converteixin en monitors i puguin seguir treballant aquests objectius amb noves generacions, generant així un empoderament dels joves del barri.
Al Jaire fem activitats tant pels nens del casal, com per la comunitat, i intentem que els infants participin d'altres activitats que es facin, aixi alimentem una bona relació amb el barri.
Les activitats que nosaltres fem pel barri, entre d'altres, són gimcanes obertes per la gent del barri, tallers pel Nadal, i molts projectes més que estem cuinant encara.
El Jaire està subvencionat per l'ajuntament de La Roca del Vallès i pel MCECC, a part cada nen paga una matricula per apuntar-se tot el curs. Les matricules dels nens són 60€ tot el curs, més o menys, depenent del curs, però no varia gaire. El preu es el resultat d'intentar adaptar-nos als temps que estem vivint actualment, al nivell econòmic de les famílies de La Torreta, però sempre pot variar, ja que tot i aixi ens trobem amb moltes famílies amb dificultats econòmiques que no poden pagar-ho, i sempre intentem facilitar les coses, donat que el que ens interessa es que els nens puguin participar d'aquest projecte.
El Jaire està obert els dissabtes de 17:00h a 19:00h, pels nens que vulguin participar, durant el curs, i a l'agost fem campaments 10 dies a la muntanya perquè els nens agafin aquesta estima per la naturalesa i respirin aire fresc i vida envoltats d'uns paisatges meravellosos, que després de tot un any mirant la televisió o jugant a l'ordinador o a la “Play”, els fa sentir més que lliures.
La gent que treballem per aquest projecte som joves del barri o de ciutats i pobles propers, que volem un canvi cap a millor de l'ambient de La Torreta, i treballem de manera totalment voluntària.
Espero que us hagi agradat :)
Núria
Fernández VidalM'agradaria compartir amb vosaltres un projecte que m'estimo molt, és el Casal del Jaire.
El Casal del Jaire és un centre d'esplai situat a La Torreta, un barri de La Roca del Vallès.
Perquè a La Torreta? La Torreta és un barri urbà amb un fort creixement als anys 60 i 80 del segle XX com a continuïtat urbanística de Granollers amb qui manté relacions funcionals però no d’identitat. La població prové en gran mesura de la migració espanyola dels anys 60 i 70.
El barri està bastant abandonat per l'ajuntament i les opcions d'oci són escasses, les instal·lacions per duur a terme activitats són gairebé inexistents, comptant amb un camp de futbol i un centre cultural que cau a trossos, i els nens es passen les tardes o als dos únics parcs que hi ha, o a casa mirant la tele.
Tot això ho hem viscut molts fills i filles del barri com jo, que s'han fet grans i han anat veient com es perdien milions d'oportunitats per treure suc al barri.
Fa quatre anys, un grup d'amics i amigues, farts de viure en aquesta situació, vam decidir que s'havia de fer alguna cosa pel barri, ja que si no ho fèiem nosaltres, la gent del barri, ningú se'n preocuparia, i així es va iniciar aquest projecte, que ara és una realitat.
El Casal del Jaire està destinat a nens i nenes de 5 fins a 16 anys, i els seus objectius, entre altres són: treballar per aconseguir persones amb vocació de ser, més que de posseir, crítiques, reflexives, dinamitzadores de la història, solidàries i arrelades a la seva comunitat immediata, una opció de societat amb unes estructures justes i democràtiques i una opció educativa que dugui a terme una pedagogia global, alliberadora i activa.
Els monitors del Casal oferim una alternativa d'oci, on els nens puguin créixer en tots els objectius esmentats anteriorment, i que més tard ells mateixos es converteixin en monitors i puguin seguir treballant aquests objectius amb noves generacions, generant així un empoderament dels joves del barri.
Al Jaire fem activitats tant pels nens del casal, com per la comunitat, i intentem que els infants participin d'altres activitats que es facin, aixi alimentem una bona relació amb el barri.
Les activitats que nosaltres fem pel barri, entre d'altres, són gimcanes obertes per la gent del barri, tallers pel Nadal, i molts projectes més que estem cuinant encara.
El Jaire està subvencionat per l'ajuntament de La Roca del Vallès i pel MCECC, a part cada nen paga una matricula per apuntar-se tot el curs. Les matricules dels nens són 60€ tot el curs, més o menys, depenent del curs, però no varia gaire. El preu es el resultat d'intentar adaptar-nos als temps que estem vivint actualment, al nivell econòmic de les famílies de La Torreta, però sempre pot variar, ja que tot i aixi ens trobem amb moltes famílies amb dificultats econòmiques que no poden pagar-ho, i sempre intentem facilitar les coses, donat que el que ens interessa es que els nens puguin participar d'aquest projecte.
El Jaire està obert els dissabtes de 17:00h a 19:00h, pels nens que vulguin participar, durant el curs, i a l'agost fem campaments 10 dies a la muntanya perquè els nens agafin aquesta estima per la naturalesa i respirin aire fresc i vida envoltats d'uns paisatges meravellosos, que després de tot un any mirant la televisió o jugant a l'ordinador o a la “Play”, els fa sentir més que lliures.
La gent que treballem per aquest projecte som joves del barri o de ciutats i pobles propers, que volem un canvi cap a millor de l'ambient de La Torreta, i treballem de manera totalment voluntària.
Espero que us hagi agradat :)
M'ha agradat molt el Casal del Jaire, Núria. Doncs, penso que a nivell comunitari esteu fent molta feina amb aquest projecte. Un cop vau detectar la necessitat de la Roca del Vallès, uns joves que han viscut l'experiència d'estar en aquell barri que saben de primera mà quines són les necessitats dels infants i adolescents i la manca de recursos o serveis per atendre aquestes necessitats, heu creat aquest Casal pensant en ells. Imagino que de manera conjunta, heu implicat els infants i adolescents i l'heu creat tot junts per tant, no ha estat una necessitat inventada o que creu el que dissenya el projecte sinó experimentada de primera mà i fent una observació participant com a ciutadans del barri que sou.
ResponderEliminarTrobo que és un espai molt positiu ja que és una manera de gestionar el lleure tot inculcant valors i habilitats molt enriquidores. Alhora que inclou pràctiques obertes a la comunitat i permet abarcar o oferir aquest espai a la comunitat per aquells que no ho coneixen o que necessiten veure-ho per animar-se a anar-hi.
D'altre banda també, incloeu l'apoderament que és una eina bàsica pel desenvolupament de les persones per preparar-se pel dia de demà i poder saber prendre decisions i creure en ells mateixos per tal d'iniciar projectes ja sigui del món laboral o personals, en una societat en que decidim més aviat poques coses que afecten a la nostre vida. Doncs l'apoderament individual és el primer pas cap a un posterior apoderament organitzacional i comunitari vist com l'expansió de la capacitat personal per crear un canvi positiu de comportament mitjançant el treball directe amb les visions i els objectius personals.
L'apoderament és la clau de l'èxit en el procés de reinserció de les persones, especialment de les més vulnerables. Suposa un procés de conscienciació a través del qual el subjecte construeix i enforteix la seva identitat, potenciant les seves capacitats per transformar-se i transformar el seu context.
Fer-los per tant, subjectes coneixedors de la seva realitat i compromesos amb les dinàmiques socials i polítiques democràtiques de cara en endavant, participatives i promotores dels drets humans.
I una altre punt clau que incorporeu penso jo que és la cohesió social, en el que la feu que aquests infants i adolescents com a ciutadans que són desenvolupin un instint d'unitat, pertinença i inclusió tot participant activament en la vida social i gaudint d'una relativa equitat. Això fa que es garanteixi la igualtat d'oportunitats per a tots, en l'accés de recursos, intervenint sobre les causes i els factors de la situació en la que us trobeu a la Roca del Vallès, també com has estat esmentant amb lo de la dificultat de pagar.
I per últim, fent referència al director de la Fundació Marianao amb un dels projectes que duen a terme com és el VPK en el que inclouen pràctiques molt positives també amb adolescents i joves, remarcava la idea de que era molt bó que els dinamitzadors del projecte o de les activitats com a referents fossin joves i coneguts del barri perquè ajuda a la creació del vincle i de veurels realment com a referents de les seves vides.
Bon dia,
ResponderEliminarM'ha encantat la teva entrada explicant aquesta iniciativa ja que es nota que és un projecte en el qual estas molt implicada i en el que participes. Personalment, comparteixo amb tu la idea que has exposat sobre que "si els del barri no fan res pel barri, ningú ho farà" ja que penso que les persones que viuen diariament en l'entorn i que conviuen amb les persones del barri són les més indicades per crear aquest tipus de projecte ja que coneixen de primera mà les persones que viuen al barri i les mancances i el potencial que té el barri. També m'ha agradat molt la idea de fer algunes activitats per la gent del barri i no només fer activitats pels nens que es matriculen al casal, perquè d'aquesta manera es potencia la cohesió com a barri.
Us desitjo moltissima sort amb aquest projecte i espero que estigui present durant molt de temps.
Sara Jiménez Santoyo.
Bona tarda Núria! Molts cops hem parlat de la importància que tenen els caus i els esplais, és a dir, l’educació en el lleure dels infants. Es per aquest motiu, que m’agrada molt la proposta del casal Jaire i alhora la situació en que es troba al barri de la Torreta ja que crec que això pot ajudar molt a fer-se fort i potent i que hi hagi cohesió social entre el veïnatge d’aquest.
ResponderEliminarCom a monitora d’un Cau m’agraden molts els objectius i propòsits que us proposeu amb els infants: Treballar per aconseguir persones amb vocació, persones crítiques, reflexives... En definitiva persones autònomes que sàpiguen valdre’s per elles mateixes i tinguin poder de decidir sobre la seva vida i així poder adquirir un seguretat de cara al futur i no deixar-se trepitjar per ningú.
En definitiva, m’agradaria agrair la gran tasca educativa que fan tots i totes els monitors i les monitores que es dediquen en ell lleure. Ja que realment ho fem des de la passió i l’amor i sense esperar res a canvi. M’agradaria dir a tothom que s’animi a ser monitor de lleure almenys una temporada a la seva vida, ja que et dona moltes coses i molt aprenentatge i es una experiència molt gratificant.
Des de aquí m’agradaria defensar que cap esplai ni cau es quedes sense local : https://www.youtube.com/watch?v=FGZNvGEWEWQ
Lluitem perquè els caus i els esplais puguin reunir-se en un lloc els dies que no puguin fer-ho al carrer.
Ànims Núria i a tota la resta de monitors i monitores del Casal del Jaire seguiu amb aquesta energia i vitalitat que us caracteritza que ho esteu fent fenomenal !
Petonets.
Jana Perea Planas.
SÓC LA JANA PEREA PLANAS, que tinc problemes amb el gmail.
ResponderEliminarHola Núria! M’ ha agradat molt la teva experiència, un dels motius pels quals m’ ha emocionat més, és el fet que un grup de joves provinents d’ una mateixa comunitat no sols discuteixin sobre les possibles necessitats del seu entorn sinó que a més actuïn com a interventors socials empoderats en la creació de nous recursos. A més a més penso que té una gran importància en l'etapa d’ infància-adolescència promoure activitats de caràcter lúdic cultural fora de l’ escola. El joc és una eina genial per despertar la consciència critica, la participació i el debat entre d’altres. Jo mateix recordo els meus dies a l’ esplai i crec que tots els nens pel fet de ser nens haurien de poder gaudir de l’ experiència. Bravo!
ResponderEliminarHola Núria! M’ ha agradat molt la teva experiència, un dels motius pels quals m’ ha emocionat més, és el fet que un grup de joves provinents d’ una mateixa comunitat no sols discuteixin sobre les possibles necessitats del seu entorn sinó que a més actuïn com a interventors socials empoderats en la creació de nous recursos. A més a més penso que té una gran importància en l'etapa d’ infància-adolescència promoure activitats de caràcter lúdic cultural fora de l’ escola. El joc és una eina genial per despertar la consciència critica, la participació i el debat entre d’altres. Jo mateix recordo els meus dies a l’ esplai i crec que tots els nens pel fet de ser nens haurien de poder gaudir de l’ experiència. Bravo!
ResponderEliminar